divendres, 26 d’octubre del 2007

Costa Brava !...

Platja de Castell, Palamós (Setembre 2006)

Un dels darrers llocs "verges" de la Costa Brava.
Publicat per a

4 comentaris:

Anònim ha dit...

La foto es preciosa pero seguro que ver en directo esas nubes te hizo suspirar. La playa es un sitio tan bonito que no consigo entender aún porque mucha gente acude a ella solo cuando se siente triste y solo. Supongo que trasmite melancolía, aunque también libertad, ganas de luchar, sensación de fuerza...te da tiempo para pensar, meditar y salir de allí con la mente de un color claro que te deja averiguar el sitio correcto por el que tienes que caminar. El mar es una gran fuente de inspiración, creo que contigo ha funcionado!

26 d’octubre del 2007, a les 5:46
Mark ha dit...

jeje que alegría verte por aquí! Espero verte mucho más...

Son bonitas las nubes verdad? sobretodo por el contraste...que a tí tanto te gusta en las fotografías...

Un besazo

26 d’octubre del 2007, a les 7:14
Mar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
28 d’octubre del 2007, a les 2:33
Mar ha dit...

Ai el mar... a Blanes ens està destruint, no soporto veure les notícies i els diaris i estar aquí, sense poder-hi fer res.
Però és llei de vida i guanya el més fort, i ell, tan majestuós pot amb tot.
La de vegades que a l'estiu m'he passat el dia estirada escoltant i sentint el fresquet de les onades. Aquest últim hivern,a les nits, vaig estar anant a córrer per la sorra (recuperant-me d'una lesió), i em va fer pena deixar danar-hi i començar entrenar, semblava que el mar i jo ja teníem una relació. M'abraçava, em posseia, m'anava cantant a cau d'orella perquè no tingués fred ni por i perquè em donés forçes per ensortir-me'n d'aquella mala temporada.

Que seria jo sense mar...


Mar



:)

28 d’octubre del 2007, a les 3:07

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)