Les 12 del migdia a la ciutat de Marrakech, una bona ombra i la vestimenta adequada fan paliar la calor d'aquest captaire sota els arcs d'aquest carreró tan pintoresc.
3 comentaris:
Anònim
ha dit...
Marrakesh...és cert que una imatge val més que mil paraules!
Com es podrien descriure sinó les infinites tonalitats de vermell que tenyeixen la ciutat? A vegades n'hi ha prou amb una fotografia perquè el pensament s'impregni d'una curiosa barreja d'olors d'espècies, pell curtida i animals de càrrega. Tot seguit tornes a sentir aquells sons que creies haver oblidat: els crits amistosos dels venedors, el cant de l'almuecí al capvespre, les botzines per obrir camí enmig del caos (segons ells "caos ordenat"), les melodies exòtiques de tantes nits a la plaça...
I finalment esbosses un somriure quan et sorprens a tu mateix murmurant sense voler: "¡Hola, hola, pajarito sin cola!"
3 comentaris:
Marrakesh...és cert que una imatge val més que mil paraules!
Com es podrien descriure sinó les infinites tonalitats de vermell que tenyeixen la ciutat?
A vegades n'hi ha prou amb una fotografia perquè el pensament s'impregni d'una curiosa barreja d'olors d'espècies, pell curtida i animals de càrrega.
Tot seguit tornes a sentir aquells sons que creies haver oblidat: els crits amistosos dels venedors, el cant de l'almuecí al capvespre, les botzines per obrir camí enmig del caos (segons ells "caos ordenat"), les melodies exòtiques de tantes nits a la plaça...
I finalment esbosses un somriure quan et sorprens a tu mateix murmurant sense voler: "¡Hola, hola, pajarito sin cola!"
Un petonàs, noiet!!
sembla tot just acabat de descobrir...
quanta vellesa
:)
vellesa volia dir bellesa. No fotem!!
:P
Publica un comentari a l'entrada